dimecres, 25 d’abril de 2012

MANIFEST

Un fantasma recorre el país: la indignació. És a les places i als carrers; als hospitals i a les escoles.També a les sales d'estar dels afortunats que no han perdut la casa.

Els mercats, eufemisme per a referir-se a persones i corporacions amb nom i cognoms, després de jugar la seva partida en el casino global han ordenat que el poble pagui la factura. Els governs, obedients, s'agenollen davant dels poderosos fent mofa de la sobirania popular i la democràcia, i impulsen les retallades i el
desmantellament dels serveis públics, que a casa nostra afecten especialment sanitat i educació.

Les condicions laborals del professorat empitjoren i sens dubte la qualitat del servei se'n ressentirà,afectant de manera especial a aquells més desafavorits.

El procés de privatització creixent no és nou, ja que forma part de les receptes emmetzinades d'organismes com el Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea o el Banc Central Europeu, que el poble no ha escollit.

La crisi, un altre eufemisme per a referir-se al que tan sols és una estafa protagonitzada pel món de les finances, és una excusa  immillorable per donar un fort impuls a aquest programa de privatització que ve de lluny.

El clam contra les retallades és intens, però governs que no contemplaven en el seu programa electoral aquestes mesures, i a qui la majoria no ha votat, es mostren forts amb els febles i febles
amb els poderosos.

Alguns, fins i tot, s'han sentit legitimats per la majoria “silenciosa”, concepte ranci molt utilitzat a l'època de la dictadura. Senyora Rigau, senyors Mas i Rajoy, i qui pugui venir:

NO HI HA MAJORIES SILENCIOSES, NOMÉS GOVERNS SORDS!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada